Creuant els límits

“Si jugues amb foc, t’acabaràs cremant”. Aquesta dita que possiblement hem sentit milers de vegades resumeix la setmana que ha viscut TeleCinco. I és que la cadena de Vasile ja fa temps que aposta per uns continguts que, tot i que li reporten audiències importants, moltes vegades no són justificables des del punt de vista ètic. Així que era qüestió de temps que algú plantés cara al grup MediaSet. I així ha passat aquesta setmana.

Tot va començar dissabte passat, el 29 d’Octubre, quan La Noria va entrevistar a la mare de “El Cuco”, un menor implicat en el mediàtic cas de l’assassinat de Marta del Castillo. Això va provocar una forta protesta a les xarxes socials tot i que a nivell d’audiència, el programa de Jordi González no va aconseguir superar al partit del Madrid, però va registrar un 15,1% de quota de pantalla, dada gens menyspreable en l’època de la TDT.

Però aquest cop una persona va decidir actuar contra un model de televisió de dubtosa moralitat. Pablo Herreros, un expert en màrqueting i comunicació que fa temps que denuncia l’aprofitament de certes cadenes per fer negoci gràcies al tractament i les entrevistes relacionades amb temes criminals és qui ha iniciat una campanya contra aquest tipus de continguts la qual s’està convertint en el malson de TeleCinco.

Com ell mateix explica al seu bloc, aquest cop va optar per dirigir-se directament als anunciants de l’espai. Així, va elaborar una llista de totes les marques que van publicitar-se durant l’entrevista, va redactar una carta demanant que aquestes retiressin els seus anuncis de La Noria i es disculpéssin. Llavors, va iniciar una petició a Actuable perquè tothom que ho desitgés pogués signar. Les conseqüències no es van fer esperar i en tres dies ja hi havia diverses marques comunicant que lamentaven els fets i desmarcant-se del programa i els continguts. En una setmana, deu empreses ja havien decidit i anunciat que no tornarien a aparèixer en el programa esmentat, fet que va afectar també a la retransmissió de l’últim programa, del 5 de Novembre passat.

La primera reacció del senyor González va ser atacar a alguna de les empreses que va decidir retirar-se del seu programa. Amb aquest comentari desafortunat, Jordi González va demostrar no tenir ni idea dels nous reptes als quals s’enfronta el màrqueting gràcies a les TIC.

Les xarxes socials i els blocs i, sobretot, la facilitat de generar nous continguts per part dels consumidors ha fet que les empreses hagin hagut d’espavilar-se davant la conversa dels seus clients. Ja no val obviar els comentaris negatius, ja no val fer veure que s’és una cosa i ser-ne una altra. Els consumidors són cada cop més professionals i no es deixen enganyar tan fàcilment. Així, si abans una marca podia “fer veure que era o que tenia certs valors”, ara ha d’actuar amb conseqüència a allò que transmet la seva imatge de marca.

Això no vol dir que no hi hagi lloc per les controvèrsies. Algunes de les marques que han decidit abandonar La Noria de González no estan exemptes de dubtes i en algun moment han estat acusades de publicitat enganyosa, experiments il·lícits o poca transparència. Bayer, Puleva o L’Oréal en són un exemple.

Però el que si és cert és que el món de la comunicació corporativa està canviant gràcies a Internet i el consumidor és cada cop més protagonista. I les estratègies de màrqueting de les empreses estan cada cop més orientades a escoltar què vol exactament i què necessita (o què creu que necessita) aquest. Negar la responsabilitat pròpia apel·lant a l’oportunisme d’una marca que el que ha fet és escoltar als seus clients és una mostra d’ignorància i hipocresia extrema. I més quan González ha defensat que el seu programa simplement s’ha limitat a defensar la llibertat d’informació i expressió de les persones i reclama que ell fa la televisió que vol veure el públic. (Realment aquest seria un altre tema a analitzar, els continguts determinen l’audiència o l’audiència determina els continguts?)

Categoria : Actualitat, Opinió
Etiquetes : , ,